El Dia de l´Orgull Lesbià, Gai, Trans, Bisexual i Intersexual es commemoren els
fets del 28 de juny de 1969 a la ciutat de Nova York, coneguda com la revolta
Stonewall, on per primera vegada es va denunciar la vulneració de drets i la
repressió social contra les persones LGTBI. Aquests fets van propiciar que
s´escollís aquest dia per commemorar, reivindicar i reconèixer tant la diversitat
en l´orientació afectiva i sexual com la identitat de gènere.
Uns anys més tard, el 26 de juny de 1977, es va portar a terme a Les Rambles
de Barcelona la primera manifestació de tot l´estat, convocada pel Front
d´Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) amb la participació de quatre mil
persones reivindicant els drets i llibertats.
Des de llavors han estat molts els avenços assolits, aquest any volem posar en
valor l´aprovació de la primera llei estatal LGTBI, concretament, la Llei 4/2023,
de 28 de febrer, per la igualtat real i efectiva de les persones trans i per la
garantia dels drets de les persones LGTBI, han calgut gairebé 45 anys de
democràcia per fer-la possible, enmig de molta dedicació i reivindicació de
partits polítics, agents socials i persones i col·lectius LGTBI.
Per altra banda, i des de l´àmbit local cada vegada son més els municipis que
implementen polítiques LGTBI, arran, fonamentalment, de les competències
locals que atorga la Llei 11/2014, de 10 d´octubre, per a garantir els drets de
lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar
l´homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.
El món local és clau a l´hora d´implementar aquest marc legislatiu i
desenvolupar polítiques públiques de sensibilització i de defensa de la diversitat
sexual i de gènere, i en general de la garantia de les llibertats individuals i
col·lectives i de construir territoris lliures d´LGTBI-fòbia.
Enguany, cal estar alerta a les possibles conseqüències de l´augment de la
presència de formacions polítiques d´extrema dreta en els ajuntaments i ens
locals de la demarcació, fets que alimenten els discursos d´odi cap a persones i
col·lectius LGTBI i esdevenen obstacles al desenvolupament de polítiques
locals de diversitat sexual i de gènere.
Aquestes formacions polítiques, generen una tendència d´intimidació i
qüestionament de les llibertats i els drets de les persones LGTBI, que en països
membres de la Unió Europea, com Hongria o Polònia, generen un ambient
simbòlic d´hostilitat que es materialitzen amb l´augment d´agressions cap a les
persones LGTBI i amb accions com, per exemple, declaració de les
anomenades “zones lliures d´ideologia LGTBI”.
En el global de països de la Unió Europea, un 60% de les persones LGTBI
manifesta que no s´atreveix a anar agafada de la mà amb la seva parella per
por a que les assetgin i un 37% han estat discriminades o assetjades algun cop
a la seva vida per motiu d´orientació sexual. O bé el 33% de les persones
enquestades notifiquen que eviten certs espais públics o ubicacions per temor
a ser assaltades o amenaçades (FRA, 2020).
I en el context català tenim un augment del 19,8% d´incidències per violència
LGTBI-fòbiques en el primer trimestre de 2023 en comparació a l´any anterior,
sent la demarcació de Barcelona, concretament el 72,9 % del total, on es
registren més incidències -augment del 9,5 %- (Observatori Contra Homofòbia,
2023).
Cal fer un front per revertir aquesta situació, començant pels 311 pobles i
ciutats de la província de Barcelona. No podem restar impassibles quan els
delictes d´odi en relació a l´orientació i identitat de gènere son el segon motiu en
aquesta categoria (19,8%) amb un ascens del 68,23% en relació a les xifres de
l´any 2020 a tot l´estat (Ministeri de l´Interior, 2021).
Pel 28J, un cop més, mostrem i fem explícit que treballar per a la igualtat vol dir
tenir com a horitzó un escenari on les diferències per orientació sexual i de
gènere són respectades amb igualtat de drets i viscudes amb total llibertat. És
voluntat i compromís, per tant, de la nostra institució, lluitar de manera ferma i
decidida pels drets i les polítiques LGTBI.