LES TRIBUNES
Manzanillo, 17. Edifici del 1915, d'Ignasi Mas Morell, d'estil clàssic i funcional. Es coneix popularment com a Les Tribunes perquè en tenia dues de superposades, de ferro i vidre, que els anys 40 van desaparèixer i que actualment les han substituït dos balcons arrodonits. Es considera un exemple d'arquitectura de transició ja que, malgrat la presència d'elements ornamentals, l'arquitecte deixa enrere les façanes amb angles marcats i cossos elevats que busquen protagonisme. Ha sofert vàries modificacions al llarg del temps però encara conserva alguns dels seus elements ornamentals originals, com son les obertures òvals del segon pis, els arcs de les llindes, les formes ondulants del balcó de baix i la barana de ferro forjat.
 
CAN ROCA RAVELL
El núm. 1 del carrer Manzanillo es un exemple d'arquitectura de transició entre el neoclassicisme i el modernisme. Es caracteritza per la seva façana vermellosa amb franges horitzontals de totxo vermell i de pedra d'imitació i per les finestres balconeres amb arc de mig punt del pis superior.
 
LES TRIBUNES
Manzanillo, 17. Edificio del 1915, de Ignasi Mas Morell, de estilo clásico y funcional. Se conoce popularmente como Las Tribunas porque tenía dos de superpuestas, de hierro y vidrio, que los años 40 desaparecieron y que actualmente han sido sustituidas por dos balcones redondeados. Se considera un ejemplo de arquitectura de transición ya que, a pesar de la presencia de elementos ornamentales, el arquitecto deja atrás las fachadas con ángulos marcados y cuerpos elevados que buscan protagonismo.
Ha sufrido varias modificaciones a lo largo del tiempo pero aún conserva algunos de sus elementos ornamentales originales, como son las aberturas óvalas del segundo piso, los arcos de los dinteles, las formas ondulantes del balcón inferior y la barandilla de hierro forjado.

CAN ROCA RAVELL
El núm. 1 de la calle Manzanillo es un ejemplo de arquitectura de transición entre el neoclasicismo y el modernismo. Se caracteriza por su fachada rojiza con franjas horizontales de ladrillo rojo y de piedra de imitación y por las ventanas balconeras con arco de medio punto en el piso superior.
 
LES TRIBUNES
Manzanillo Street, 17. This is a building from 1915 built by Ignasi Mas i Morell in a classic and functional style. It is known as «Les Tribunes» (bow windows) because it had two bow windows one over the other, made of iron and glass. They disappeared in the forties and were replaced by two round balconies. It is regarded as a model of transitional architecture. Despite the presence of ornamental elements, the architect leaves the façades with strong angles behind, as well as raised ornate sections. It has gone through several changes, but it still preserves its original ornamental elements, such as the oval openings on the second floor, the arches on the doorsills, the corrugated forms of the bottom balcony, and the wrought iron handrail.
 
CAN ROCA RAVELL
Number 1 of Manzanillo Street is a model of transitional architecture between neoclassicism and Art Nouveau. It is characterized by its reddish façade, with horizontal stripes of red bricks and artificial stones and French windows with an arch on the upper floor.

LES CASES DELS «AMERICANOS» I ELS HORTS
Els números 17 i 25 del carrer Abat Deàs, coneguts com El Pla i Ca l'Adroher, es construïren per a les famílies que arribaren de fer les Amèriques, entre el 1870 i el 1880. Son edificis d'estil neoclàssic, que contrasta amb l'excés decoratiu de l'estil barroc precedent, i amb aparença solemne. Es tracta de cases entre mitgeres, orientades a mar, amb jardins particulars tancats amb reixes a l'altra vorera.
Aquests jardins eren popularment coneguts com a «els horts», característics del Maresme, que tenien la funció d'evitar la construcció de nous edificis davant de les cases perquè no els tapessin la vista del mar. La vegetació d'aquests jardins acostumava a combinar plantes autòctones amb plantes que recordaven als propietaris la seva estada a les colònies, com son les palmeres.
 
CASES DE COS
D'un altre període i estil son les anomenades cases de Cos, ubicades als números 26 i 28 del carrer Abat Deàs i que estan considerades les cases més antigues de Sant Pol degut a que es van construir entre el s. XVI i XVII. Es tracta d'uns exemples clars d'arquitectura popular, residència de pescadors o de gent de condició humil.
El nom pel qual es coneixen té el seu origen en que ambdues comparteixen la part central que hi ha entre les dues parets paral·leles, aguantant el sostre de bigues. Tenen coberta de teula a dues vessants i tenen els portals i les finestres emmarcades amb carreus de pedra granítica. Això es deu a la necessitat de reforçar les parts més exposades al desgast i és una característica molt comuna en les cases de l'època.
 
CAN PLANIOL
Obra de l'arquitecte Ignasi Mas, encarregada per Ramon Planiol per al seu germà Josep. Ignasi Mas Morell i Ramon Planiol, «l'americano» eren amics que van fer un viatge junts a l'Havana, on l'arquitecte va residir durant un temps (1907-1910). Allà va revalidar el seu títol d'arquitecte i hi va construir el Col·legi de Notaris i una casa per als Planiol. Quan va tornar a Catalunya, Ignasi Mas Morell va ocupar el càrrec d'arquitecte municipal de Sant Pol.
La casa és una nova mostra d'arquitectura modernista de l'estil de Mas Morell del primer període: una casa de planta baixa i dos pisos entre mitgeres, amb façana molt ornamentada i on en destaca el balcó amb grans cartel·les escalonades. El gran protagonista de la façana és el color, que li ve donat per la rajola de València sencera i de trencadís. Blau, vermell i blanc, esquitxats amb flors grana, cobreixen tota la façana. Cal destacar l'ornamentació amb els escuts de Sant Pol i la bandera de Cuba, els còdols incrustats al sòcol i la barana i la reixa d'acer retorçat i d'estil popular.
 
LAS CASAS DE LOS "AMERICANOS" Y LOS HUERTOS
Los números 17 y 25 de la calle Abad Deàs, conocidos como El Pla y Ca l'Adroher, se construyeron para las familias que llegaron de hacer las Américas, entre 1870 y 1880. Son edificios de estilo neoclásico, que contrasta con el exceso decorativo del estilo barroco precedente, y con apariencia solemne. Se trata de casas entre medianeras, orientadas a mar, con jardines particulares cerrados con rejas en la acera de enfrente.
Estos jardines eran popularmente conocidos como "los huertos", característicos del Maresme, que tenían la función de evitar la construcción de nuevos edificios delante de las casas para que no les taparan la vista del mar. La vegetación de estos jardines solía combinar plantas autóctonas con plantas que recordaban a sus propietarios la estancia en las colonias, como las palmeras.

 
CASES DE COS
De otro periodo y estilo son las llamadas casas de Cos (casas de cuerpo), ubicadas en los números 26 y 28 de la calle Abad Deàs y que están consideradas las casas más antiguas de Sant Pol debido a que se construyeron entre los s. XVI y XVII. Se trata de un ejemplo claro de arquitectura popular, residencias de pescadores o de gente de condición humilde.
El nombre por el que se conocen se debe a  que ambas comparten la parte central que hay entre las dos paredes paralelas, aguantando el techo de vigas. Tienen cubierta de teja a dos vertientes y tienen los portales y las ventanas enmarcadas con sillares de piedra granítica. Esto viene dado por la necesidad de reforzar las partes más expuestas al desgaste y es una característica muy común en las casas de la época.
 
CAN PLANIOL
Obra del arquitecto Ignasi Mas Morell, encargada por Ramon Planiol para su hermano José. Ignasi Mas Morell y Ramon Planiol, "el americano" eran unos amigos que hicieron un viaje a La Habana, donde el arquitecto residió durante un tiempo (1907-1910). Allí revalidó su título de arquitecto y construyó el Colegio de Notarios y una casa para los Planiol. Cuando volvió a Cataluña, Ignasi Mas Morell ocupó el cargo de arquitecto municipal de Sant Pol.
La casa es una nueva muestra de arquitectura modernista del estilo de Mas Morell del primer periodo: una casa de planta baja y dos pisos entre medianeras, con fachada muy ornamentada y donde destaca el balcón con grandes cartelas las escalonadas. El gran protagonista de la fachada es el color, que le viene dado por los aplacados cerámicos de baldosa de Valencia entera y por el quebradizo. Azul, rojo y blanco, salpicados con flores grana, cubren toda la fachada. Cabe destacar la ornamentación con los escudos de Sant Pol y la bandera de Cuba, los guijarros incrustados en el zócalo y la barandilla y la reja de acero retorcido y de estilo popular.
 
THE HOUSES OF THE «AMERICANOS» AND THE GARDENS
Numbers 17 and 25 of Abat Deàs Street, known as El Pla and Ca l'Adroher, were built for the families who came back from the America experience between 1870 and 1880. They are neoclassical buildings, which contrast the excessive decoration of the preceding baroque style, and with a solemn look. These houses face the sea and are separated by party walls, with fenced private gardens on the other pavement.
These gardens were known as «els horts,» and they were typical of el Maresme. They were supposed to be an obstacle for the construction of new buildings in front of the houses, so they could still have their sea views. The vegetation of these gardens included native plants, but also plants that reminded the owners of their stay in America, such as palm trees.
 
CASES DE COS
The so called Cases de Cos, located in numbers 26 and 28 of Abat Deàs Street, are originally from another time and in a different style. They are considered the oldest houses in Sant Pol, as they were built between 16^th and 17^th Centuries.They are clear examples of traditional architecture, houses of fishermen, or people of low status.
Their nickname comes from the fact that they both share the central part between two parallel walls holding a beam roof. They have a tile gable roof, and the portals and windows are framed by granite stone ashlars. The reason for this is that they needed to reinforce the wearing parts and it was a common feature of that time.
 
CAN PLANIOL
It is a building site work by the architect Ignasi Mas, entrusted by Ramon Planiol for his brother. Ignasi Mas Morell and Ramon Planiol, the «Americano», were friends who travelled together to Havana, where the architect resided for some time (1907-1910). While he was there he revalidated his architect title, and he created a College of Notaries and a house for Planiol's family. When he got back to Catalunya, Ignasi Mas Morell assumed the position of local architect in Sant Pol.
This house is a sample of Art Nouveau architecture in the style of Mas Morell's first artistic period: a ground floor and two upper floors separated by party walls, a highly decorated façade. A particular highlight is the balcony with terraced consoles. The principal element on the façade is the colour of the whole or broken glazed tiles. Blue, red and white colours stained with maroon flowers cover all the façade. It should be noted the ornamentation with the coat-of-arms of Sant Pol and Cuba's flag, cobbles in the stone plinth, and a steel handrail and fence in a traditional style.