Sant Pol deu el seu origen al monestir de Sant Pau, els primers documents del qual daten del segle X.

A l'època medieval el poble visqué un època d'esplendor deguda, en bona part, a la riquesa i a l'activitat econòmica que generava el monestir. Entre els segles XI i XIV fou la seva època de màxima esplendor en la que esdevingué un important centre cultural que disposava d'una biblioteca i un scriptorium i en la que el prior de Sant Pau era l'encarregat de comprar els llibres pel rei. Però a finals del segle XV, els monjos abandonaren el monestir a causa de la crisi econòmica general, les pestes i les guerres civils i no fou fins el segle XVI que s'inicià la seva recuperació.

El 1599 Sant Pol s'independitzà de Sant Cebrià, esdevenint un municipi propi amb conreu de vinya, comercialització de vi amb Amèrica i una activitat pesquera.

El 1859, amb l'arribada del tren, es visqué el desenvolupament del sector industrial, que junt amb una agricultura diversificada (olivera, vinya, ametller, garrofer i maduixera) i un importat sector pesquer, feren viure una nova etapa de creixement i bonança.

Des de principis del segle XX va anar adquirint renom i es consolidà com a vila d'estiueig de les famílies de Barcelona i les rodalies i, des d'aleshores, la vila ha albergat les cases d'estiueig de nombroses famílies que s'escapen a Sant Pol buscant la tranquil·litat que les seves cases blanques i platges transmeten al visitant.