LA CASA DELS PESCADORS
Edifici situat a primera línia de mar, separat de la Caseta del Motor d'arrossegament de les barques per la via del tren. Era la casa dels pescadors de Sant Pol, on es guardaven els bous que arrossegaven les barques cap a la sorra, on es rentaven, es tenyien i s'emmagatzemaven les xarxes de cotó (abans de la introducció del plàstic) i també era el lloc  on sovint hi dormien els palers, que eren els homes encarregats de col·locar els pals sota la barca per a fer-la lliscar al treure-la de l'aigua. Actualment el local està en desús.
En destaca l'estuc de petites dimensions situat sobre de la porta de fusta, que data del 1926 i que mostra una representació de la vila pescadora i, al peu, hi consten els noms dels tres pescadors que varen encarregar el mural. El mural tricolor representa el poble de Sant Pol damunt dels turons del massís del Montnegre, els quals descendeixen fins a la costa, on  hi ha una barca de vela llatina amb cinc pescadors damunt de la sorra i just enmig del mural. Va ser restaurat a finals dels anys 90 i amb la restauració el text va ser traduït del castellà al català.
 
FONT DEL CARME
Font del segle XVIII, construïda amb anterioritat a l'edifici al qual està integrada, dedicada a la Mare de Déu del Carme, patrona dels pescadors i dels mariners. Originàriament se servia de l'aigua que brollava d'una veta d'aigua, actualment de l'aigua corrent. Fou restaurada el 2007.
La pica és de pedra i la frontal de rajola pintada, que representa la Mare de Déu al peu de la platja de Sant Pol amb una barca al seu costat. La pintura és de Marc Sauleda Roig.
En aquesta font els pescadors omplien els càntirs abans de fer-se a la mar i en el llibre de Jaume Rodríguez Suriñach, «Historia y leyendas de Sant Pol de Mar», del 1977, l'autor en fa referència quan explica que entre les provisions que portaven els mariners a les barques s'hi trobava l'aigua d'aquesta font: « i sota el banc de proa, dintre d'una rotllana de llibant*, dos càntirs grossos de terrissa de Breda plens d'aigua de la font dels Quatre Cantons, també coneguda per el Carreró».
 *El llibant és una corda gruixuda d'espart.
 
EL SALÍ DE CAN SERRA
El «Reglamento de navegación y pesca del 1773 de la província marítima de Mataró», de Manuel de Zaldive, és la legislació pesquera més antiga que es conserva. El document regulava l'activitat pesquera, els tipus de pesca, la retirada i l'arrossegament de les barques, els usos i prohibicions...
D'aquest document es desprèn que els principals arts i ormeigs de pesca que s'empraven al segle XVIII a la província de Mataró eren, com diu l'art. 37: »palangre, jábega, sardinal, traíña, nansa, solta, batuda i fitora». I de tots aquests, el més important era el sardinal, d'acord amb les articles núm. 43, el qual fa referència al reglament de la pesca amb palangre quan cita «Como en esta provincia es tan esencial la pesca de sardina y anchoa y guardan su temporada que se hace forzoso aprovechar...» i núm. 66, que fa referència al salat del peix per a la seva conservació: «Los matriculados se dedicaran con mayor empeño  a la pesca para abasto de los pueblos y aprovecharan la de la sardina y anchoa, a fin de conducir la sobrante a reinos extranjeros salándolas con cuidado».
I, d'acord amb la legislació de l'època, tots els excedents de la pesca de sardina a Sant Pol passaven pel Salí de Can Serra on, des del 1898 fins al 1960, s'exercien les activitats de reparació de xarxes  i de salaó de seitons, sardines i arengades.
 
 

LA CASA DELS PESCADORS
Edificio situado a primera línea de mar, separado de la Caseta del Motor de arrastre de las barcas por la vía del tren. Era la casa de los pescadores de Sant Pol, donde se guardaban los bueyes que arrastraban las barcas hacia la arena, donde se lavaban, se teñían y almacenaban las redes de algodón (antes de la introducción del plástico) y también era el lugar donde a menudo dormían los paleros, que eran los hombres encargados de colocar los palos debajo de la barca para hacerla deslizar por la arena al sacarla del agua. Actualmente el local está en desuso.
Destaca el estuco de pequeñas dimensiones, situado encima de la puerta de madera, que data de 1926 y muestra una representación de la villa pescadora y donde constan los nombres de los tres pescadores que encargaron el mural. El mural tricolor representa al pueblo de Sant Pol encima de las colinas del macizo del Montnegre, las cuales descienden hasta la costa, donde hay una barca de vela latina con cinco pescadores encima de la arena justo en medio del mural. Fue restaurado a finales de los años 90 y con la restauración el texto fue traducido del castellano al catalán.

FONT DEL CARME
Fuente del siglo XVIII, construida con anterioridad al edificio en el que está integrada, dedicada a la Virgen del Carmen, patrona de los pescadores y los marineros. Originariamente se servía del agua que brotaba de una veta de agua, actualmente del agua corriente. Fue restaurada en 2007.
La pila es de piedra y la frontal de baldosa pintada, sobre la cual se representa la Virgen al pie de la playa de Sant Pol con una barca a su lado. La pintura es de Marc Sauleda Roig.
En esta fuente los pescadores llenaban los cántaros antes de hacerse a la mar y en el libro de Jaime Rodríguez Suriñach, "Historia y leyendas de San Pol de Mar", de 1977, el autor hace referencia al hecho cuando explica que entre las provisiones que llevaban los marineros en las barcas se encontraba el agua de esta fuente: "y bajo el banco de proa, dentro de un círculo, dos cántaros grandes de barro de Breda llenos de agua de la fuente de los Quatre Cantons, también conocida como la fuente del Callejón".

EL SALÍ DE CAN SERRA
El "Reglamento de navegación y pesca del 1773 de la provincia marítima de Mataró", de Manuel de Zaldive, es la legislación pesquera más antigua que se conserva. El documento regulaba la actividad pesquera, los tipos de pesca, la retirada y el arrastre de las barcas, los usos y prohibiciones...
De este documento se desprende que los principales artes y aparejos de pesca que se empleaban en el siglo XVIII en la provincia de Mataró eran, como dice el art. 37: "palangre, jábega, sardinal, traíña, asa, suelta, batida y fisga". Y de todos estos, el más importante era el sardinal, de acuerdo con los artículos núm. 43, el cual hace referencia al reglamento de la pesca con palangre cuando cita "Como en esta provincia es tan esencial la pesca de sardina y anchoa y guardan su temporada se hace forzoso aprovechar ..." y núm. 66, que hace referencia al salado del pescado para su conservación: "Los matriculados se dedicarán con mayor empeño a la pesca para abasto de los pueblos y aprovecharan la de la sardina y anchoa, a fin de conducir la sobrante a reinos extranjeros salándolas con cuidado".
Y, de acuerdo con la legislación de la época, todos los excedentes de la pesca de sardina en Sant Pol pasaban por el Salí de Can Serra donde, desde el 1898 hasta el 1960, se ejercían las actividades de reparación de redes y de salazón de boquerones, sardinas y arenques.
 
THE HOUSE OF FISHERMEN
It is a building on the sea front, separated from the traction motor house of the boats by the railway track. It was the house of the fishermen in Sant Pol. There they would store the purse seine fishing net that boats pulled towards the sand, and the cotton fishing nets were stored, cleaned and dyed (before the use of plastic) there. It was also the place were «palers» slept, who were people in charge of setting poles under the boat to make it slide and pull it out of the sea.Nowadays the premises are no longer in use.
It should be noted the small stucco over the wooden door of 1926 with a representation of the fishing village and at the bottom three names are displayed, belonging to the fishermen who ordered the painting. The three-coloured wall painting represents the village of Sant Pol on top of the little hills of Montnegre massif. They descend towards the coast, where we can see a latten sailing boat with five fishermen on the sand, at the heart of the painting. With the restoration by the end of 90s, the text was translated from Spanish into Catalan. 
 
FONT DEL CARME
It's an 18th-Century fountain built previously to the building in which it is integrated, dedicated to the Virgin of Carme, the patron saint of fishermen and sailors. Originally it obtained its water from water-bearing strata; nowadays from running water.It was restored in 2007. The sink is made of stone and the frontal side of painted tiles, which displays the Virgin at the foot of the beach in Sant Pol and a boat next to her. The painting was created by Marc Sauleda Roig.
Before going fishing, the area's fishermen filled their earthenware jugs with water drawn from this fountain. Jaume Rodríguez Suriñach describes this in his book «Historia y leyendas de Sant Pol de Mar»  (1977) when he explains that among the supplies of the sailors was the water drawn from this fountain. 
 
SALT WAREHOUSE OF CAN SERRA
The «Regulation of navigation and fishing of the maritime province of Mataró» of 1973 by Manuel de Zaldive is the oldest fishing law. This document regulated fishing activities, fishing techniques, removal and dragging of boats, uses and prohibitions…
From this document is deduced that the main fishing techniques in Mataró in the 18th Century were, according to article 37: «longlining, purse seine nets, trawl nets, pots and traps, droplining, threshing andeel speer». Among all these, the most important technique was purse seine, according to articles 43 and 66. Article 43 refers to regulation of longlining by mentioning: «In this province sardine and anchovies fishing is essential and they have their season (…)». Article 66 refers to preserving fish in salt: «They fish to provide villages, and they take advantage of sardine and anchovies fishing in order to carry fishing excess to foreign countries by preserving them carefully in salt».
In addition, according to the law at that time, all sardine excess in Sant Pol went through the Salt Warehouse of Can Serra. From 1898 to 1960 they repaired fishing nets, and they preserved anchovies and sardines in salt.