L'ESGLÉSIA - HISTÒRIA
Després de l'abandonament del monestir al s. XV i de l'ús d'aquest per a altres funcions, els santpolencs van començar a veure la necessitat de tenir església pròpia, doncs havien d'anar a Sant Cebrià per als sagraments, la missa i els enterraments.
El 1574 van sol·licitar de separar la parròquia de Sant Cebrià, tot formant una feligresia independent. El 19 de gener de 1575, el Bisbe de Girona, Fra Benet de Tono, va firmar a Sant Cebrià de Vallalta el document que permetia edificar una església a Sant Pol sota l'advocació de Sant Jaume però, no va ser fins l'any 1929 que l'església de Sant Jaume es va independitzar de la de Sant Cebrià, essent fins llavors, una vicaria (això, obligava als feligresos a assistir els dies assenyalats a Sant Cebrià i a pagar una quota anual pel sacerdot).
 
L'EDIFICI
Construcció del segles XVI - XVII.
La nova església es va construir sobre una capella anterior que ja estava sota l'advocació de Sant Jaume i va aprofitar una torre de defensa com a campanar. Té una planta rectangular i l'absis és poligonal, amb contraforts i capelles laterals. El porxo que cobreix l'entrada és afegit als anys 50. No té una línia arquitectònica definida, es caracteritza amb un estil de transició. Al seu interior es conserva una custodia d'argent, una talla de la Mare de Déu del Roser del s. XVIII i el grup escultòric de la Pietat, del sevillà Juan Martínez Montañés, considerat l'escultor barroc més important de la península al s. XVII.
Actualment el presbiteri és cobert per una gran pintura mural que inclou àngels a la zona central i escenes de la vida de Sant Jaume als laterals, que es creu que podria ser obra del pintor Darius Vilàs però, fins la Guerra Civil, hi havia un retaule barroc el qual fou cremat durant la guerra junt amb l'aranya de bronze de setanta dues palmatòries, donació de Tomàs Isern, i la resta de l'església.
 
LA TORRE DEL CAMPANAR - HISTÒRIA
El campanar (també anomenat Torre Forta) de Sant Pol no és un campanar qualsevol sinó que té tota una història darrera que el converteix en un lloc molt emblemàtic per als habitants de la vila. És una antiga torre de guaita construïda durant el s. XV per ordre de Bertan d'Armendaris. Al s. XVI va ser artillada i també durant la Guerra de Successió va ser presa i incendiada per les tropes de Felip V.
Assabentat de la situació, el General Amili, partidari de l'Arxiduc, va arribar des de Tordera per ajudar els santpolencs empenyent les tropes filipistes; primer fins Arenys de Mar per empaitar-los, després, fins a Caldes d'Estrac, Vilassar de Mar i Teià, on els va acabar de destruir.
 
D'aquests fets se'n extrau la llegenda més coneguda de Sant Pol, amb l'expressió de Sant Pol, quina hora és?
Es diu que les destrosses de les tropes de Felip V van ser tals que varen fer malbé fins i tot les campanes de la Torre, les quals havien previngut i salvat als santpolencs dels atacs (que en sentir sonar les campanes havien marxat a refugiar-se a les muntanyes). És per aquest motiu que, quan els santpolencs varen tornar a la vila un cop acabat l'atac, no tenien res, ni on aixoplugar-se (d'aquí la expressió de mofa de «A Sant Pol la manta i la gent berganta»). Les rivalitats amb els veïns de Calella van fer que aquests últims aprofitessin aquesta desgràcia per fer burla  als santpolencs, preguntant-los sempre que se'ls trobaven: Sant Pol, quina hora és? I els santpolencs responien: L'hora que Catalunya recuperi els drets perduts!
 
L'EDIFICI DE LA TORRE DEL CAMPANAR
Es tracta d'una estructura de planta rodona amb cinc pisos i una alçada de 10 metres, amb parets de 2 metres de gruix. Les pedres són grosses i mitjanes, unides per morter de calç i sorra. Actualment ha estat restaurada però, fins fa poc presentava un arrebossat segurament del s. XIX. Té una porta d'entrada de mig punt adovellada, aixecada del terra uns tres metres (per dificultar l'accés a l'enemic) i s'hi poden veure troneres (obertures a la paret que tenen aquest nom degut als trons, antigues peces d'artilleria que quan eren disparades feien sons semblants als trons), espitlleres i les restes d'un talús.
Aquest tipus de torres de guaita i talaies varen ser molt útils per a les poblacions costaneres per a la defensa dels atacs pirates i dels corsaris doncs, quan es veia venir un atac, es cridava el famós crit de «moros a la costa» i la població corria a les muntanyes a amagar-se.

SANT JAUME
 
LA IGLESIA - HISTORIA
Tras el abandono del monasterio en el s. XV y del uso de este para otras funciones, los santpolencs empezaron a ver la necesidad de tener una iglesia propia, pues tenían que ir a Sant Cebrià para los sacramentos, la misa y los enterramientos.
En 1574 fueron solicitaron la separación de la parroquia de Sant Cebrià, formando una feligresía independiente. El 19 de enero de 1575, el Obispo de Gerona, Fray Benito de Tono, firmó en Sant Cebrià de Vallalta el documento que permitía edificar una iglesia en Sant Pol bajo la advocación de Santiago sin embargo, no fue hasta el año 1929 que la iglesia de Sant Jaume se independizó de la de Sant Cebrià, siendo hasta entonces, una vicaría (esto, obligaba a los feligreses a asistir los días señalados en Sant Cebrià y a pagar una cuota anual por el sacerdote).
 
EL EDIFICIO
Construcción de los siglos XVI - XVIII.
La nueva iglesia se construyó sobre una capilla anterior que ya estaba bajo la advocación de Sant Jaume y de aprovechó una torre de defensa como campanario. Tiene planta rectangular y el ábside es poligonal, con contrafuertes y capillas laterales. El porche que cubre la entrada es añadido durante los años 50. No tiene una línea arquitectónica definida, se caracteriza por un estilo de transición. 
En su interior se conserva una custodia de plata, una talla de la Virgen del Rosario del s. XVIII y el grupo escultórico de la Piedad, del sevillano Juan Martínez Montañés, considerado el escultor barroco más importante de la península en el s. XVII.
Actualmente el presbiterio está cubierto por una gran pintura mural que incluye ángeles en la zona central y escenas de la vida de Sant Jaume en los laterales, que se cree que podría ser obra del pintor Darius Vilàs pero, hasta la Guerra Civil, hubo un retablo barroco que fue quemado durante la misma junto con la araña de bronce de setenta y dos palmatorias, donación de Tomás Isern, y con el resto del edificio.
 
LA TORRE DEL CAMPANARIO - HISTORIA
El campanario de Sant Jaume no es un campanario cualquiera sino que tiene una historia detrás que lo convierte en un lugar muy emblemático para los habitantes de la villa. Es una antigua torre de vigía construida durante el s. XV por orden de Bertan de Armendaris. En el siglo XVI fue artillada y también, durante la Guerra de Sucesión, fue tomada e incendiada por las tropas de Felipe V.
Enterado de la situación, el General Amil, partidario del Archiduque, llegó desde Tordera para ayudar a los santpolences empujando las tropas filipistas; primero hasta Arenys de Mar para perseguir a los mismos, luego, hasta Caldes d'Estrac, Vilassar de Mar y Teià, donde los acabó de destruir.

De estos hechos se extrae la leyenda más conocida de Sant Pol, con la expresión de ¿Sant Pol, qué hora es?
Se dice que los destrozos de las tropas de Felipe V fueron tales que hicieron perder incluso las campanas de la Torre, las cuales habían prevenido y salvado a lo santpolences de los ataques (al oír sonar las campanas fueron a refugiarse en las montañas). Es por este motivo que, cuando los santpolences volvieron a la villa una vez terminado el ataque, no tenían nada, ni donde guarecerse (de ahí la expresión de mofa de "A Sant Pol la manta y la gente berganta" ). Las rivalidades con los vecinos de Calella hicieron que estos últimos aprovecharan la desgracia para hacer burla a los santpolences, preguntándoles siempre que se los encontraban: Sant Pol, ¿qué hora es? Y estos les respondían: La hora de que Cataluña recupere los derechos perdidos!
 
EL EDIFICIO DE LA TORRE DEL CAMPANARIO
Se trata de una estructura de planta redonda de cinco pisos y una altura de 10 metros, con paredes de 2 metros de grosor. Las piedras son grandes y medianas, unidas por mortero de cal y arena. Actualmente ha sido restaurada pero, hasta hace poco, presentaba un rebozado seguramente del s. XIX. Tiene una puerta de entrada de medio punto adovelada, levantada del suelo unos tres metros (para dificultar el acceso al enemigo) y se pueden ver troneras (aberturas en la pared que tienen este nombre debido a los truenos, antiguas piezas de artillería que cuando eran disparadas hacían sonidos semejantes a truenos), aspilleras y los restos de un talud.
Este tipo de torres de vigilancia y atalayas fueron muy útiles para las poblaciones costeras para la defensa de los ataques piratas y los corsarios pues, cuando se veía venir un ataque, se llamaba el famoso grito de "moros en la costa!" y la población corría hacia las montañas para esconderse.
 
SANT JAUME
 
HISTORY OF THE CHURCH
After the monastery's abandonment in the 15th Century and the use of it to other purposes, the people of Sant Pol started to see the need for having their own church because they had to go all the way to Sant Cebrià to celebrate the sacraments, and to attend mass and funerals.
In 1574 they demanded to separate the parish church of Sant Cebrià and to create an independent membership. On the 19th of January 1575, the Bishop of Girona, Fra Benet de Tono, signed in Sant Cebrià de Vallalta a document which allowed the construction of a church in Sant Pol under the advocacy of Saint James. However, it wasn't until 1929 when the church of Sant Jaume became independent of Sant Cebrià. Before that moment it was a vicarage, which made parishioners to go some specific days to Sant Cebrià and to pay a fee for the priest once a year.
 
THE BUILDING
It was built between the 16th and the 17th Centuries.
The new church was built over a former chapel, which was already under the advocacy of Sant Jaume, and a defence tower was used as a bell tower. It has a rectangular base and a polygonal apse with buttresses and side chapels. The porch over the entrance gate was added by the end of the 50s. It doesn't have a defined architectural design; it is, rather, in a transitional style. In the interior there a silver monstrance was preserved, an 18th Century sculpture of the Virgin of Roser and a group sculpture of Pietat by Juan Martínez Montañés, a sculptor from Sevilla, considered the most important baroque sculptor of the Peninsula dating from the 17th Century. 
Today the presbytery is covered by a big wall painting including angels in the centre and scenes of Saint James' life on the sides, which suggest that it might have been made by the painter Darius Vilàs. However, there also used to be a baroque altarpiece, which was burnt during the Spanish Civil War together with a bronze 72-candlestick chandelier, a donation by Tomàs Isern, and the rest of the church.
 
History of the BELL TOWER
The bell tower in Sant Pol (also known as «Strong Tower») is not just any bell tower, but a landmark for the inhabitants of this village with an entire history behind it. It's a former watchtower built during the 15th Century by order of Bertran d'Armendaris. In the 16th Century it was adapted for the use of artillery and, during the War of the Spanish Succession, it was taken and later burnt down by the troops of King Philip V. 
General Amili, in favour of the Archduke, was aware of this situation. For this reason, he came from Tordera to help the people of Sant Pol by driving off the troops of Philip V. He first drove them to Arenys de Mar and later to Caldes d'Estrac, Vilassar de Mar and Teià, where he finally destroyed them.  
 
These events originated the most popular legend in Sant Pol including the sentence Sant Pol, what time is it?
It is said that the troops of Philip V caused so much damage that even the Tower Bells were destroyed; the same bells that had prevented and saved the people of Sant Pol from the attacks. Thanks to the bells' sound they could leave and hide in the mountains. When the people of Sant Pol went back to the village after the attack, they had absolutely nothing, not even a place to stay. There is a popular expression to mock people of this village that comes from this fact: «In Sant Pol people and blankets are rascals.» As there was a strong competition with the neighbour town of Calella, these took advantage of this disgrace and mocked them every time they saw someone from Sant Pol by asking: Sant Pol, what time is it? And the people of Sant Pol answered: Time for Catalunya to regain our stolen rights!
 
BELL TOWER'S BUILDING
It's a 10-metre high structure consisting in a round base, five floors and 2-metre thick walls. There are medium and big stones joined together with mortar and sand. It has now been restored, but a short while ago presented some parge-work, probably from the 19th Century. It has a voussoired semicircular entrance door about three-meter from the ground to make the enemy's access more difficult. We can see some wall openings called «troneres» because of antique artillery pieces that sounded like thunder, loopholes and the remains of a slope.